EL CAMÍ DE SANT JAUME A TERRASSA
El record del camí de Sant Jaume en el seu pas per Terrassa roman en el silenci dels temps. La documentació que tenim a disposició no indica en època medieval una menció explícita d’aquest camí, tot i que això no vol dir que fos desconegut pels habitants d’aquestes contrades. Si més no l’existència de Sant Jaume de Galícia com a referent espiritual i eclesiàstic sí es pot documentar des de ben antic a la zona de Terrassa. És el cas de la donació testamentària que féu el 29 de novembre de 1185 Pere Berenguer des Far a “Sancto Iacobo Gallicie” de 12 diners. O la que féu Bernat d’Om en el seu testament consignat el 19 d’abril de 1196, en aquest cas, de només 3 sous a “Sancto Iacobo Gallicie”. El mateix fa Joan Civader, habitant de la recentment creada vila de Terrassa, en el seu testament de 19 de juny de 1213, on dóna 5 sous a “Sancto Iacobo de Gallicia”. El 4 de gener de 1214 és Pere Bertulí que en el seu testament dóna dos sous a “Sancto Iacobo de Gallicia”. O Pere de Santcristòfor, el 30 de setembre de 1238 que dóna dos sous a “Sancto Iachobo.” Les disposicions testamentàries s’havien de complir en un temps relativament reduït immediatament després de la mort del testador. Normalment es parla de sis mesos per a completar-les. Cal entendre que d’alguna manera o altra, i seguint algun camí o altra, els diners consignats van anar en direcció a Sant Jaume de Compostel•la a fi i efecte de satisfer la darrera voluntat del ja difunt.
Mai però, hem trobat referències inequívoques al camí, tot i que sabem que existeixen mencions a la zona de Catalunya en època medieval. La més propera és la que es fa el 20 de novembre de 1267 en la venda que Ramona, vídua d’Alió, de Sant Pere de Reixac (a Montcada i Reixac) fa a Bernat Radulf de Bellveí d’una peça de terra que tenien pel monestir de Sant Cugat del Vallès i per Sant Pere de Terrassa. Aquesta peça de terra situada prop del mas Prat de Reixac, limitava al nord “in via publica qua itur ad Sanctum Iacobum de Galicia”. Evidentment, aquesta via pública si es dirigia vers el nord havia de passar prop de Terrassa per a circular en direcció a Compostel•la, procedent ben segurament de Barcelona. En aquest sentit és verosímil pensar en una connexió del camí de Sant Jaume amb localitats on hi hagués esglésies amb advocacions dedicades en aquest sant. A Terrassa, i per promoció del noble Guillem III de Terrassa, en data anterior a 1269 es va edificar una petita capella dedicada a Sant Jaume a redós de la casa senyorial d’aquest. Aquesta advocació tindrà especial fortuna durant bona part del segle XIII a Terrassa i durant tot el segle XIV, atès que fou mantinguda per la congregació de monjos cartoixans que el 1345 fundaren el monestir de Sant Jaume de la Vall, posteriorment Sant Jaume de Vallparadís.
No cal dir que qui fa els camins és el caminant, i que en funció d’on s’inciï el seu trajecte, el caminant es pot dirigir a Sant Jaume de Galícia com a Roma. En aquest cas, la referència més precisa de l’existència del camí i del camí amb una denominació inequívoca, demostra que en ple segle XIII existia clarament un trajecte cap a Sant Jaume i una vocació espiritual per a utilitzar-lo. En aquest sentit és més que raonable pensar en un pas per Terrassa d’aquest trajecte. Si més no, atenent l’antic traçat que des d’època romana devia conectar Bàrcino amb l’antiga seu episcopal d’Ègara, passant pel Castrum Octavianum, a Sant Cugat del Vallès. Aquesta antiga via romana connectava la via Augusta litoral amb les poblacions d’interior i en època alt-medieval era un connector fonamental.
En conclusió podem afirmar que malgrat no disposar de referències inequívoques, és més que presumible pensar en una estació terrassenca del camí de Sant Jaume, fonamentada en l’existència de vies que connectaven les seus episcopals des d’antic, i sobretot, fonamentades en l’advocació en la capella de Sant Jaume i en la devoció dels habitants a Sant Jaume de Compostel•la a on i destinaven parts dels seus béns.
Joan Soler Jiménez
Director de l’Arxiu Històric de Terrassa
9 de juliol 2013